Rafelbunyol a debat
Per primera vegada en la història de Rafelbunyol, el passat divendres 2 de desembre se celebrà a la sala d’actes de la Casa de la Cultura un debat sobre l’estat del municipi. Aquesta iniciativa pionera a la localitat va partir d’una proposta del Grup de Compromís, en l’afany de fer-se ressò d’un dels punts més emblemàtics que apareixia en el seu programa electoral sobre la participació ciutadana. De fet, el debat s’ha fet realitat després de l’aprovació per unanimitat d’una moció que presentà Compromís en el Ple municipal.
Aquest esdeveniment participatiu, tot i que estava projectat dur-lo a terme durant l’anterior campanya de les eleccions municipals, no s’ha materialitzat fins a hores d’ara a causa del poc interès que hi mostraven les altres formacions polítiques de la localitat: el PSOE, però sobretot els partits de la dreta conservadora: IdRA (Independents de Rafelbunyol) i el PP.
En l’acte participaren els quatre caps de llista dels grups amb representació a l’ajuntament: Fran López, per part del PSOE, alcalde de Rafelbunyol; Enric Carbonell, per part de Compromís, cap visible de l’oposició; Miguel Saborit, del PP; i Víctor Encarnación, d’IdRA. Van estar moderats pel periodista i director de la secció del País Valencià del diari El Mundo Xavier Borràs.
Després d’una breu introducció per part del moderador sobre alguns dels aspectes més rellevants de la política local, el debat es va centrar en quatre grans blocs temàtics, que en certa manera corresponien també a les quatre grans àrees de treball de l’ajuntament: hisenda, activitats ciutadanes (on entraven els temes de cultura i esports), acció social i foment o aspectes urbanístics. Xavier Borràs va assenyalar que l’acte que ell moderava tenia a veure “amb el fet que la política ha de ser transparent, i els veïns tenen dret de saber on van a parar els seus impostos. Un esdeveniment pioner a la localitat que servirà per acostar els problemes que més interessen la població i les actuacions que s’estan portant a cap des de l’ajuntament”.
Amb una sala plena de veïns i veïnes, el debat va transcórrer, en general, dins d’uns nivells acceptables de serenitat i cordialitat, tot i que en alguns moments van aflorar els nervis, sobretot quan es parlà del tema de la creu dels caiguts, símbol franquista encara existent a la façana de l’església parroquial, o quan es tractà l’assumpte de la política de pactes o de l’augment de l’IBI de l’actual govern municipal.
El públic assistent tingué la possibilitat de participar en el debat, no amb el micro obert com alguns esperaven, sinó amb un seguit de preguntes escrites que es podien passar a la consideració del moderador. Algunes d’aquestes preguntes van posar en més d’una dificultat algun dels intervinents, com per exemple quan se li demanà a l’alcalde que justificara el seu salari, o quan es parlà de la recent pujada d’impostos, o quan es va incidir en els motius del trencament del pacte de govern entre el PSOE i IdRA, o quan tocà explicar per què no s’ha arribat a un pacte d’esquerres entre el PSOE i Compromís.
Unes altres preocupacions dels ciutadans van ser les relatives a les accions a favor dels discapacitats, la promoció del comerç local, la pobresa energètica, els talls de llum, el carril bici o les inversions en l’esport, entre altres. Hi hagué un apartat especial, com ja hem dit, per al tema de la creu dels caiguts, una de les poques imatges feixistes que encara perduren, per a vergonya local, a la nostra comarca i que els regidors d’IdRA i del PP van defensar a capa i espasa.
Cal assenyalar que, després de fer una enquesta entre els assistents, el clar guanyador del debat va ser el representant de Compromís, Enric Carbonell, per ser el regidor que millor va convèncer el públic assistent amb la seua oratòria clara i didàctica. En canvi, el que va eixir més malparat va ser el regidor del PP, Miguel Saborit, que no va saber defensar la nefasta gestió política dels seus antecessors en el càrrec. Cal assenyalar, a més, que Saborit, tot i ser valencianoparlant, va fer quasi tota la seua intervenció en castellà, cosa que no li va impedir de recórrer, en algun moment, a l’anticatalanisme més ultraconservador i xenòfob.
